Anys: 20 | 30 | 40 | 50 | 60 | 70 | 80 | 90 | 00

1928, “Socialisme à l’École Normale Supérieure”. La Vie Socialiste (1928).

1929, “La vie industrielle dans la région de Barcelone”. Annales de Géographie, vol. XXXVIII, núm. 214 (1929), pp. 339-365.

1933, “L’obra de Capmany, model de mètode històric. La història catalana al segle XVIII.” Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. XLIII (1933), pp.141-151. Reeditat també dins Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII(Barcelona: Curial, 1973), pp. 83-90 amb el títol “Capmany i el naixement del mètode històric”.

1934a, “L’utilisation hydro-électrique des fleuves espangols”. Comptes-rendus du Congrés International de Géographie, 1931 (París, 1934), t. III, pp. 591-607.

1934b, “Le port de Barcelone”. Annales de Géographie, vol. XLIII, núm. 245 (setembre de 1934), pp. 489-511.

1934c, “L’Espagne et le commerce mondial du liège”. Annales de Géographie, vol. XLIII (1934), pp. 282-298.

1935a, “Enquêtes contemporaines. Le rail et la route en Espagne: leur rôle dans le problème général des transports en Espagne”. Annales d’Histoire Economique et Sociale, núm. 30 (1934), pp. 571-580.

1935b, “Sur l’histoire sociale de la Catalogne. Annales d’Histoire Economique et Sociale, núm. 33 (maig de 1935), i a Anuario de Historia del Derecho Español, VII (1935), pp. 314-318.

1936, “Barcelone”. Revue Géographique des Pyrénées et du Sud-Ouest, vv, fascicle I (gener de 1936), pp. 22-33. El mateix any n’aparegué la traducció catalana de C. Cardús: “Interpretació geogràfica de Barcelona”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 498 (novembre de 1936), pp. 403-414.

1937, Discours, Lycée de Sens. Distribution solennelle des prix. 13 juillet 1937(Sens: Imprimerie Emm. Duchemin, 1937), pp. 2-8.

1939a, “La révolution française vue à travers les expositions historiques” (amb A. Soboul). La Pensée (1939), pp. 108-117.

1939b, “Histoires d’Espagne”. La Pensée (1939), pp. 117-129.

1947, Histoire de l’Espagne (París: PUF, 1947), col·lecció “Que sais-je?”, núm. 275, 134 pàgines. Dotze reedicions -1982-, 114.000 exemplars, fins a 1983. Cada reedició era posada al dia. N’existeix traducció castellana (París: Librairie Espagnole, 1959 i Barcelona: Crítica, 1978 -a càrrec de Manuel Tuñón de Lara i Jesús Suso Soria-). L’edició catalana (Barcelona: Crítica, 1982) correspon a la reedició francesa de 1983 i la traducció ha estat realitzada per Eulàlia Duran. S’ha traduït a nombroses llengües: alemany, anglès, coreà, grec, hongarès, italià, japonès, holandès, polonès, portuguès.

1949a, “Histoire des prix, histoire générale. Un nouveau livre d’E. J. Hamilton”. Annales ESC, núm. 1 (gener-febrer de 1949), pp. 29-45. Traducció castellana de Gonzalo Anes dins Crecimiento y desarrollo (1964), pp. 163-185.

1949b, “Économie et dette publique dans la France et l’Anglaterre des temps modernes – Earl J. Hamilton” (note critique). Annales ESC, núm. 3 (juliol-setembre de 1949), pp. 383-384.

1950a, “Élan urbain et mouvement des salaires dans le bâtiment: Le cas de Barcelone au XVIIIe siècle”. Revue d’Histoire Economique et Sociale (1950), pp. 364-401. Publicat també a Estudios Históricos y Documentos de los Archivos de Protocolos (1950), pp. 7-51. Traducció castellana de Josep Fontana dins Crecimiento y desarrollo (1964), pp. 249-299.

1950b, “Les archives économiques de Barcelone”. Annales ESC, núm. 2 (abril-juny de 1950), pp. 213-222.

1951a, “Histoire contemporaine de l’Espagne (XVIIIe-XXe siècles)”. Bulletin Historique (1951); i Revue Historique, núm. 420 (octubre-desembre de 1951), pp. 281-317.

1951b, “Nécrologie. Manuel Núñez de Arenas y de la Escosura (1886-1951)”. Bulletin Hispanique, núm. 4 (1951), pp. 459-461.

1952, “L’Espagne pendant la guerre” (ressenya del llibre de Doussinague, España tenía razón). Revue d’Histoire de la Deuxième Guerre Mondiale (1952), pp. 50-56.

1953, “Problems of the Formation of Capitalism”. Past and Present, núm. X (novembre de 1953), pp. 15-38. La traducció de Josep Fontana dins Crecimiento y desarrollo (1964), pp. 139-174, correspon al text original, molt més ampli que la versió anglesa. És per això que aquesta versió és més completa que la que va sortir posteriorment a Estudios sobre el nacimiento y desarrollo del capitalismo(Madrid: Ayuso, 1978). El text original francès íntegre, completat amb referències bibliogràfiques, fou publicat dins Une histoire en construction (1982), pp. 125-153.

1954a, “Géographie et histoire statistique. Histoire sociale et techniques de production. Quelques points d’histoire de la viticulture méditerranéenne”. Dins L’Éventail de l’histoire vivante. Hommage à Lucien Febvre, t. I (París, 1954), pp. 121-136. N’existeix traducció castellana d’Emili Giralt a Crecimiento y desarrollo(1964), pp. 301-323.

1954b, “Géographie” (ressenya). Annales ESC, núm. 4 (octubre-desembre de 1954), pp. 551-555.

1955a, “L’Espagne éclairée de la seconde moitié du XVIIIe siècle” (ressenya del llibre de Jean Sarrailh que porta aquest títol). Revue Historique (1955), pp. 333-334.

1955b, “La formation de la bourgeoisie catalane au XVIIIe siècle”. Dins Congrès Internationale des Sciences Historiques (Rome 1955), vol. VII, pp. 319-322.

1955c, “Prix et monnaies au Portugal (1750-1850)” (ressenya del llibre de Vitorino Magalhães Godinho que porta el mateix títol). Annales ESC (1955), pp. 565-568.

1955d, “Espagne” (ressenya de l’obra Histoire contemporaine d’Espagne, 1789-1950 de F. G. Bruguera). Annales ESC, núm. 4 (octubre-desembre de 1955), pp. 610-612. Aquesta ressenya va tornar a aparèixer a la Revue Historique, núm. 440 (octubre-desembre de 1956).

1956a, “Le temps du Quichotte”. Europe (gener-febrer de 1956), pp. 3-16. Traducció d’Emili Giralt dins Crecimiento y desarrollo (1963), pp. 431-448. També dins l’obra col·lectiva La decadencia económica de los imperios (Madrid: Alianza Editorial, 1973), pp. 113-127.

1956b, “Le déclin catalan du bas Moyen Âge. Hypothèses sur sa chronologie”. Estudios de Historia Moderna, t. VI (1956-1959), pp. 1-68. Traducció castellana de Jordi Nadal dins Crecimiento y desarrollo (1964), pp. 325-359.

1956c, “Marx, marxisme”. Dins Dictionnaire des sciences économiques, t. II (París: PUF, 1956), pp. 712-727.

1956d, “Dictadure, république et guerre civile” (capítol afegit a la tercera edició -pòstuma- de l’obra de Rafael Altamira Histoire d’Espagne) (París: Armand Colin, 1956), pp. 211-222.

1957, “Nationalgeschichte, Universalgeschichte”. Schule und Nation (1957).

1958, “Agricultural Progress and the Economic Background in 18th century Catalonia”. The Economic History Review, vol. XI (1958), pp. 113-120.

1959, “«Anthropologie» andalouse” (ressenya de l’obra de J. A. Pitt-Rivers). Annales ESC, núm. 1 (gener-març de 1959), p. 176.

1960a, “Croissance économique et analyse historique”. Dins Première conférence internationale d’histoire économique (Stockholm 1960) (París i La Haia: Mouton i EHESS, 1960), pp. 41-85. Traducció castellana de Jordi Nadal dins Crecimiento y desarrollo (1964), pp. 22-138.

1960b, “Marxisme et histoire dans le développement des sciences humaines. Pour un débat méthodologique”. Studi Storici, I, núm. 5 (octubre-desembre de 1960), pp. 1008-1043. Traducció castellana de J. Petit dins Crecimiento y desarrollo(1964), pp. 449-493.

1960c, “Jaume Vicens Vives (1910-1960)”. Bulletin Hispanique, t. LXII, núm. 4 (1960), pp. 474-476. També aparegué dins Revue Historique, núm. 225 (196), pp. 250-253.

1961a, “Développement historique et progrès social. Les étapes et les critères”. La Pensée (juliol-agost de 1961), pp. 27-54. Es tracta d’una comunicació presentada a la trobada internacional de Royaumont “Quel avenir attend l’homme?”, els dies 17-20 de maig de 1961. Traducció castellana de J. Petit dins Crecimiento y desarrollo (1964), pp. 495-542.

1961b, “Quel avenir attend l’humanité?” (amb J. D. Bernal -la intervenció del físic britànic i el balanç provisional dels treballs presentats a Royaumont per P. Vilar, secretari general del mencionat col·loqui-). La Nouvelle Critique, núm. 128 (juliol-agost de 1961), pp. 60-71.

1961c, “Remarques sur l’histoire des prix”. Annales ESC, núm. 1 (gener-febrer de 1961), pp. 110-115. Traducció castellana de Gonzalo Anes dins Crecimiento y desarrollo (1964), pp. 239-248.

1961d, “Une traduction française de la «Cataloniae Descriptio Nova» du Père Diago, annexe à la Carte de Vrints (Anvers 1605)”. Dins Miscel·lània Fontserè(Barcelona: Gustavo Gili, 1961).

1961e, Ressenya de l’obra The eighteenth Century Revolution in Spain de Richard Herr. Revue Historique, núm. 458 (avril-juny de 1961), pp. 481-482.

1961f, “L’éducation et l’école en Espagne de 1874 à 1902” (ressenya de l’obra d’Yvonne Turin L’éducation et l’école en Espagne de 1874 à 1902: Libéralisme et tradition). Revue Historique, núm. 459 (juliol-setembre de 1961), pp. 243-244.

1962a, “La notion de structure en histoire”. Dins Sens et usages du terme Structure dans les Sciences Humaines et Sociales (La Haia: Mouton, 1962), pp. 117-119.

1962b, “Les primitifs espagnols de la pensée économique. Quantitativisme et bullionisme”. Dins “Mélanges Marcel Bataillon”, número especial de Bulletin Hispanique, 1962, pp. 261-284. Traducció castellana de Gonzalo Anes dins Crecimiento y desarrollo (1964), pp. 175-207.

1962c, La Catalogne dans l’Espagne Moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales (París: SEVPEN, 1962), “Bibliothèque Générale de l’École Pratique des Hautes Études, VIème Section”, 3 vols. Conté: Vol I. Le milieu natural et le milieu historique, 717 pàgines; II. Les hommes et la terre, 586 pàgines; III. La formation du capital commercial, 570 pàgines. Reedició a Le Sycomore, París, 1984. Traducció catalana d’Eulàlia Duran (Barcelona: Edicions 62, 1964-1968), 4 vols. Edició resumida en francès (París: Flammarion, 1977) i en català (Barcelona: Curial i Edicions 62, 1979) dels dos primers volums i en castellà (Barcelona: Crítica, 1978-1988) de la versió completa.

1962d, Le “Manual de la Companya Nova” de Gibraltar, 1709-1723 (París: SEVPEN, 1962), “Affaires et Gens d’Affaires”, núm. XVI, 246 pàgines. Versió catalana del Centre de Cultura de Reus -traducció de Venanci Bonet- (Reus: Centre de Cultura de Reus: 1990), 307 pàgines.

1962e, “Le passé du peuple cubain. Des structures coloniales à l’émancipation nationale”. Dins l’obra col·lectiva (Garaudy, Fournial, Labarre i Vilar) Éveil aux Amériques. Cuba (París: Éditions Sociales, 1962), pp. 17-74.

1962f, “Croissance, développement, progrès, déclin, décadence”. Démocratie nouvelle, núm. 6 (juny de 1962), pp. 44-48.

1963, “Guerre et société au Chili, 1540-1612” (ressenya de l’obra homònima de Álvaro Jara). Annales ESC, núm. 6 (novembre-desembre de 1963), pp. 1186-1190.

1964a, “Cher Don Claudio…” Dins Homenaje al profesor Claudio Sánchez Albornoz (Buenos Aires: Universidad de Buenos Aires, 1964), pp. 116-120.

1964b, “Histoire sociale et philosophie de l’histoire”. Dins l’obra col·lectiva L’Histoire et l’historien. “Recherches et débats du Centre Catholique des Intellectuels Français” núm. 47 (París: Fayard, 1964), pp. 44-62. Traducció castellana dins Economía, Derecho, Historia (1983), pp. 141-160.

1964c, “Der Problem der Ursachen der Kriegel”. Schule und Nation, núm. 9 (1964), pp. 10-17.

1964d, Crecimiento y desarrollo. Economía e Historia. Reflexiones sobre el caso español (Barcelona: Ariel, 1964), 542 pàgines. És el recull de diferents articles, concretament els que aquí corresponen a les referències 1949a, 1950a, 1953, 1954a, 1956a, 1956b, 1960a, 1960b, 1961a, 1961c i 1962b, amb una introducció escrita expresament per aquest llibre.

1965a, “Quelques problèmes de démographie historique en Catalogne et en Espagne” [«Comunication faite à l’assemblée de la Société en juin 1964»]. Annales de Démographie Historique (1965), pp. 2-31.

1965b, “Essai d’un bilan démographique de la période 1787-1814 en Catalogne”. Annales de Déographie Historique (1965), pp. 53-67.

1965c, “Le temps des hidalgos”. Dins l’obra col·lectiva L’Espagne au temps de Philippe II (París: Hachette, 1965), pp. 29-61. Traducció castellana de Ferran Gallego a Hidalgos, amotinados y guerrilleros (1982), pp. 17-59.

1965d, “Pour une meilleure compréhension entre économistes et historiens. «Histoire quantitative» ou économétrie rétrospective? Revue Historique, núm. 474 (abril-juny de 1965), pp 293-312. Una primera versió castellana es pot trobar a J. Marczewski i P. Vilar, ¿Qué es la historia cuantitativa? (Buenos Aires: Ediciones Nueva Versión, 1973), pp. 69-97. Més tard aparegué una nova versió dins Economia, Derecho, Historia (1983), pp. 58-84.

1965e, “Geschichte und Pedagogie”. Schule und Nation, I (1965), p. 5.

1965f, “La participation des classes populaires -masses et cadres- aux mouvements d’indépendance nationale, en Orient et en Occident. Le cas de l’Amérique Latine.” Relació presentada al Congrés Internacional de Ciències Històriques de Viena (Viena: Ferdinand Berger, 1965), vol. 3, pp. 635-661. El text fou publicat dins Mouvements nationaux d’indépendance et classes populaires aux XIXe et XXe siècles en Occident et en Orient [Commission Internationales d’Histoire des Mouvements Sociaux et des Structures Sociales] (París: Armand Colin, 1971). Aparegué una versió castellana amb el títol de “La participación de las clases populares en los movimientos de Independencia de América Latina” dins l’obra col·lectiva (amb Bonilla, Chaunu, Halperin, Hobsbawm i Spalding) La independencia en el Perú (Lima: Instituto de Estudios Peruanos i Campodónico ediciones, 1972), pp. 155-174; i poc després a La independencia de América Latina (Buenos Aires: Nueva Visión, 1973), pp. 45-63; i finalment a Independencia y revolución en América Latina (Madrid: Anagrama, 1976 -traducció de Bernat Muniesa-), pp. 5-51.

1966a, “Structures de la société espagnole vers 1750. Quelques leçons du cadastre de La Ensenada”. Dins Mélanges à la mémoire de Jean Sarrailh (París: Centre de Recherches de l’Institut d’Études Hispaniques, 1966), pp. 425-447. Va aparèixer en català a Recerques, núm. 1 (1970), pp. 9-32, i en castellà dins Hidalgos, amotinados y guerrilleros (1982), pp. 61-92, amb el títol “Estructuras. Algunas lecciones del Catastro de la Ensenada”.

1966b, “L’histoire, science de l’homme”. Conferència pronunciada a Atenes el 6 de maig de 1966, dins del col·loqui Marxisme i Ciència. Es va publicar la traducció grega (Atenes, KEMME, 1966).

1966c, “Ferran Soldevila, historiador”. Serra d’Or (gener de 1966), pp. 55-56.

1967a, “L’explotation agricole d’une propiété dans l’horta de Tàrrega”. Dins Homenaje a Vicens Vives, vol. II (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1967), pp. 761-783. Traducció catalana d’Eulàlia Duran dins Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII (1973), pp. 11-42.

1967b, “Les mots et les choses dans la pensée économique”. La Nouvelle Critique(maig de 1967). Article reproduït en el llibre col·lectiu Aujourd’hui l’histoire(París: Éditions Sociales, 1974), pp. 162-179. Una primera versió castellana es troba en la traducció (de Josep M. Colomé) d’aquest últim llibre Historia hoy(1976). Posteriorment va aparèixer una altra versió castellana dins Economía, Derecho, Historia (1983), pp. 87-104.

1967c, “Don Quichotte et l’Espagne de 1600. Les fondements historiques d’un irréalisme”. Beitraege zur Romanischen Philologie (1967), pp. 207-216.

1968a, “La méthode historique”. Dins “Dialectique marxiste et pensée structurale (à propos des travaux d’Althusser)”, núm. especial de Les Cahiers du Centre d’Études Socialistes (febrer-abril de 1968). Traducció castellana de Jordi Marfà a Althusser, método histórico e historicismo, de P. Vilar i B. Fraenkel (Barcelona: Anagrama, 1972), pp. 7-24. En aquest mateix llibret (pp. 41-75) hi ha la traducció de la transcripció de la taula rodona, celebrada a París l’abril de 1967, sobre el mateix tema amb la participació de Vilar, Poulantzas, Pullberg, Akoun, Ferro, Paris i Haupt.

1968b, “Quelques aspects de l’occupation et de la résistance en Espagne en 1794 et au temps de Napoléon”. Occupants occupés, 1792-1815: Colloque de Bruxelles, 29 et 30 janvier 1968 (Brussel·les: Université Libre de Bruxelles i Institut de Sociologie, 1969), pp. 220-252 (i discussió a les pp. 253-256). Traducció catalana d’Eulàlia Duran dins Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII(1973), pp. 93-131. Traducció castellana de Ferran Gallego dins Hidalgos, amotinados y guerrilleros (1982), pp. 169-210.

1968c, “Histoire économique”, article de l’Enciclopedia Universalis (la primera edició completa aparegué entre els anys 1968 i 1975).

1969a, Oro y moneda en la historia. 1450-1920 (Barcelona: Ariel, 1969), “Colección Demos”, 430 pàgines. És la traducció realitzada per Armand Saez i Joana Sabater del text original francès, el qual fou publicat cinc anys després: Or et monnaie dans l’histoire. 1450-1920 (París: Flammarion, 1974), 440 pàgines. També s’ha traduït a l’alemany (Gold und Geld in der Geschichte. Vom Ausgang d. Mittelalters bis zur Gegenwart), a l’anglès (A History of Gold and Money, 1450-1920) i al portuguès (Ouro e moeda na história. 1450-1920).

1969b, “L’histoire après Marx”. Revue de l’Enseignement Supérieur, núm. 44-45 (1969), pp. 15-26. Traducció castellana dins Economía, Derecho, Historia (1983), pp. 161-173.

1969c, “Historia general e historia económica”. Moneda y crédito, núm. 108 (març de 1969), pp. 3-21.

1969d, Pròleg a Xavier Flores, Estructura socioeconómica de la agricultura española (Barcelona: Península, 1969), pp. 7-10.

1970a, “Un moment critique dans la croissance de Barcelone: 1774-1787”. Dins “Estudios dedicados a Duran y Sanpere en su LXXX aniversario”, Cuadernos de Arqueología e Historia de la ciudad, XIV, III (1970), pp. 65-75. Traducció catalana d’Eulàlia Duran dins Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII (1973), pp. 43-55.

1970b, Entrevista a Pierre Vilar dins Baltasar Porcel, Cataluña vista desde fuera(recull de sis entrevistes a sis personatges) (Barcelona: Llibres de Sinera, 1970).

1970c, “Rapport de synthèse préparatoire concernant l’Amérique Latine”, dins “Enquête sur «Mouvements paysans et problèmes agraires de la fin du 18e siècle à nos jours»”, dins les actes del XIII Congrès International des Sciences Historiques celebrat a Moscou els dies 16-23 d’agost de 1970 (Moscou: Naouka, 1970), vol. I, pp. 76-102.

1970d, “Introduction” et “Conclusion”. Dins La question de la «bourgeoisie» dans le monde hispanique au XIXe siècle. Col·loqui internacional organitzat per l’Institut d’Études Ibériques et Ibéro-américaines de l’Univeristé de Bordeaux III el febrer de 1970 (Bordeaux: École des Hautes Études Hispaniques, 1973 -impr. Biscaye frères-), pp. 10-14 i 239-242 respectivament.

1971a, Prefaci a Ph. Gratton, Les luttes de classes dans les campagnes (París: Anthropos, 1971), pp. 9-14.

1971b, “Patrie et nation dans le vocabulaire de la guerre d’indépendance espagnole”. Annales Historiques de la Révolution Française, núm. 206 (octubre-desembre de 1971), pp. 503-534. Es tracta de la comunicació presentada al Congrés de Ciències Històriques de Moscou de 1970, també publicada a Actes du Colloque Patriotisme et Nationalisme en Europe à l’époque de la Révolution française et de Napoléon: XIIIe Congrès International des Sciences Historiques, Moscou, 19 août 1970 (París: Société des Études Robespierristes, 1973), pp. 167-202.

1971c, “La fin des éléments féodales et seigneuriales à la Catalogne aux XVIIIème et XIXème siècle”. Dins L’abolition de la «feodalité» dans le monde occidental (París: CNRS, 1971), pp. 772-815. El llibre consisteix en la publicació de les actes del col·loqui celebrat a Tolosa el 1968 i fou traduït parcialment al castellà per Pilar López: La abolición del feudalismo en el mundo occidental (Madrid: Siglo XXI, 1979), on el treball de Vilar ocupa les pp. 78-93 i la seva discussió les pp. 234-238. La versió catalana del treball ja s’havia publicat a L’Avenç, núm. 1 (1977), pp. 74-80.

1971d, “La transition du féodalisme au capitalisme” i “Quelques thèmes d’investigation”. Dins l’obra col·lectiva (de Parain, Vilar et alii) Sur le féodalisme(París: Éditions Sociales, 1971). Aquests textos havien estat redactats el 1963 i havien servit de base per a les discussions del CERM (Centre d’Études et Recherches Marxistes). N’aparegué la traducció castellana a l’obra col·lectiva El feudalismo (Madrid: Ayuso, 1972), pp. 53-79.

1972a, “Motín de Esquilache et «crises d’ancien régime»”. Dins de l’obra col·lectiva Economía y sociedad en los siglos XVIII y XIX (Madrid i Nova York: Anaya i Las Américas, 1971), pp. 11-33. La traducció castellana va ser publicada a Revista de Occidente, núm. 107 (febrer de 1972), pp. 199-249. Una part del text original francès aparegué a Historia Ibérica, 1 (1973), pp. 11-33. La versió de la Revista de Occidente fou reproduïda dins Hidalgos, amotinados y guerrilleros (1982), sota el títol de “Coyunturas. Motín de Esquilache y crisis de antiguo régimen”, pp. 93-165.

1972b, “Entreprise et profit. Introduction à un étude historique”. Bulletin de l’Institut d’Histoire Économique de l’Université Paris I, 1 (1972). Traducció castellana a Economía, Derecho e Historia (1983), pp. 53-57.

1972c, “Problèmes théoriques de l’histoire économique” (entrevista a P. Vilar). La Nouvelle Critique (gener de 1972), pp. 51-54. Entrevista portada a terme per A. Casanova i F. Hincker. Va ser reproduïda en el llibre col·lectiu Aujourd’hui l’histoire (1974). La versió castellana d’aquesta entrevista es troba a La historia hoy (1976), pp. 143-154.

1972d, “La Catalogne industrielle. Réflexions sur un démarrage et sur un destin”. Dins L’industrialisation en Europe au XIXe siècle: cartographie et typologie (París: CNRS, 1972), pp. 421-433. Són les actes del col·loqui sobre la industrialització celebrat a Lió l’octubre de 1970. Traducció catalana de Carme Vilaginés, “La Catalunya industrial: reflexions sobre una arrencada i un destí”, Recerques, III (1972), pp. 7-22. Traducció castellana (de Gustau Muñoz) dins La industrialización europea (Barcelona: Crítica, 1981), pp. 173-193.

1973a, “Jean Meuvret, 28 set. 1901 – 16 oct. 1971”. Annuaire des Anciens Élèves de l’École Normale Supérieure (1973).

1973b, “Els Barba, una família il·lustrada de Vilafranca del Penedès”. Dins Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII (1973), pp. 59-82. És la traducció catalana d’Eulàlia Duran publicada el 1973 de l’original francès que no va aparèixer fins 1975, “Un fonds catalana aux Archives Nationales françaises: les fonds Barba”, dins Miscel·lània Pau Vila (Barcelona: Societat Catalana de Geografia, 1975), pp. 501-517. Hi ha una versió castellana de Ferran Gallego a Hidalgos, amotinados y guerrilleros (1982), sota el títol de “Mentalidades. Los Barba y Roca: un fondo catalán en los Archivos Nacionales franceses”, pp. 141-165.

1973c, “Antonio de Capmany, des lumières et des ombres”. Dins Actes du IXe Congrès des Hispanistes Français de l’Enseignement Supérieur (Dijon, 1973).

1973d, “Histoire marxiste, histoire en construction. Essai de dialogue avec Althusser”. Annales ESC, núm. 1 (gener-febrer de 1973), pp. 165-198. El 1974 va aparèixer la traducció castellana d’Antoni Domènech en forma de llibret: Historia marxista, historia en construcción: ensayo de diálogo con Althusser(Barcelona: Cuadernos Anagrama, 1974). I també a Cuadernos peruanos de historia económica (1974). La versió castellana d’Antoni Domènech fou reproduïda a Economía, Derecho e Historia (1983), pp. 174-228. El mateix 1974 en va aparèixer una traducció sueca a Häften för kritiska studier, núm. 3-4 (1974): “Marxistisk historia, en vetenskap under uppbyggnad: Försök till dialog med Althusser”, pp 58-94.

1973e, Assaigs sobre la Catalunya del segle XVIII (Barcelona: Curial, 1973). És el recull dels estudis enumerats: 2, 54, 58 i 67.

1974, “Réflexions sur la «crise de l’ancien type». «Inégalité des récoltes» et «sous-développement»”. Dins Conjoncture économique, structures sociales. Hommage à Ernest Labrousse (París i La Haia: Mouton i École des Hautes Études en Sciences Sociales, 1974), pp. 37-58.

1975a, Prefaci a Herbert R. Southworth, La destruction de Guernica. Journalisme, diplomatie, propagande et histoire (París: Ruedo Ibérico, 1975). La traducció castellana aparegué el 1977.

1975b, “La guerra de España de 1936 en la historia contemporánea de España. Història i Societat. Quaderns crítics d’història moderna i contemporània, pp. 5-32. Aquests quaderns eren editats pel Consell del Cinquè Curs del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat de Barcelona. Una altra versió castellana aparegué a Revista Horizonte Internacional, núm. 13 (abril de 1976), pp. 43-47, i fou reproduïda a R. Aracil i M. García Bonafé (eds.), Lecturas de historia económica de España (Barcelona: Oikos-Tau, 1976), vol. II, pp. 129-143.

1975c, “Problemes de modernisation des structures économiques et sociales dans les économies multisectorielles”. Dins les actes del Fifth International Congress of Economic History, Leningrad, 10-14 d’agost de 1970 (Moscou: Nauka, 1976), vol. VII, pp. 15-26. També són de Vilar la introducció (pp. 6-13) i les conclusions (pp. 287-290) d’aquest volum.

1975d, “Histoire du droit, histoire totale”. Revista de Historia del Derecho, 1 (Universidad de Granada, 1976), pp. 15-49. Són les actes del Ier Coloquio Internacional del Instituto de Historia del Derecho, celebrat del 25 al 28 de juny de 1973. Aparegué una versió castellana dins Economía, Derecho, Historia(1983), pp. 106-137.

1975e, “Les transformacions agràries del segle XVIII” (text procedent de Catalunya dins l’Espanya moderna, vol. II). Dins Episodis de la història de Catalunya, edició a cura de Jaume Sobrequés i Callicó (Barcelona: Edicions 62, 1975), pp. 333-368.

1975f, “Intento de orientación y problema de fuentes. La guerra de 1936 en la historia contemporánea de España”. Història i Societat (1976), pp. 5-32.

1977a, “Le socialisme espagnol des origines à 1917” i “Le socialisme en Espagne (1917-1945)”. Dins Histoire générale du socialisme, dirigida per J. Droz (París: PUF, 1974 i ss.), t. II i III, capítols VI i X, pp. 279-320 i 421-464, respectivament. Traducció castellana dins Historia general del socialismo, vols. II i III, pp. 282-326 i 147-212, respectivament (Barcelona: Destino, 1979 i ss.). Traducció catalana dins Estat, nació, socialisme (1981).

1977b, “Conversastion sur le franquisme” (Pierre Vilar i Georges Soria). Dins Guerre et Révolution en Espagne, 1936-1939, vol V. Le Dénouement (París: Livre Club Diderot et les Éditions Robert Laffont, 1977), pp. 328-357. N’hi ha dues versions castellanes: Grijalbo (1978) i Océano (1980).

1977c, “Strutture e congiunture nel Mediterraneo dei Tempi Moderni. Il caso della Spagna: «Crisi generale» e «Crisi locali»”. Incontri meridionali, núm. 4 (octubre-desembre de 1977), pp. 5-17. És la traducció italiana del text de la comunicació presentada al congrés històric internacional sobre “La rivolta di Messina (1674-1678) e il mondo mediterraneo nella seconda metà del Seicento”.

1977d, Pròleg del llibre de Juan José Castillo, Propietarios muy pobres. Sobre la subordinación política del pequeño campesino (Madrid: Ministerio de Agricultura, 1979), pp. 9-13.

1977e, Pròleg a Juan José Castillo, El sindicalismo amarillo en España: aportación al estudio del catolicismo social español (1912-1923) (Madrid: Edicusa, 1977).

1977f, “La economía campesina”. Historia y sociedad: revista latinoamericana de pensamiento marxista, núm. 15 (tardor de 1977) pp. 5-31. Es tracta d’una ponència presentada al Seminario de Historia Agraria celebrat a Madrid sota la direcció de M. Artola els dies 9-11 de març de 1977. Aquest treball, sota el títol de “Reflexiones sobre la noción de «economía campesina», va ser inclòs dins La economía agraria en la historia de España (Madrid, Fundación Juan March i Alfaguara, 1978), pp. 351-386, ell llibre que recull les ponències i comunicacions del mencionat seminari. Vilar participà en els diferents col·loquis. Aquest mateix text fou reproduït a Iniciación al vocabulario del análisis histórico (1980), pp. 265-311.

1978a, “Capitalismo”. Dins Economia e Storia-1, Il mondo contemporaneo(Florència: La Nuova Italia, 1978), pp. 11-36. N’hi ha traducció castellana (de M. D. Folch) a Iniciación al vocabulario del análisis histórico (1980), pp. 201-263. Una altra versió castellana (de J. Riera i L. A. Fernández) va ser publicada en forma de llibret: Capitalismo (Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1988).

1978b, “Reflexiones sobre los fundamentos de las estructuras nacionales”, traducció castellana, Historia 16, extra núm. 5 (abril de 1978), pp. 5-16, del treball original publicat tres anys després: “Réflexions sur les fondements des structures nationales”, La Pensée (gener-febrer de 1981), pp. 46-64. Tornà a aparèixer la versió castellana dins Hidalgos, amotinados y guerrilleros (1982), pp. 279-306. Es pot veure la traducció catalana d’Eulàlia Duran a Estat, nació, socialisme (1982), pp. 7-33.

1978c, Entrevista a P. Vilar, Dialéctica (1978), pp. 129-164.

1978d, “Marcel Bataillon, historien, et l’Espagne d’Antonio Machado”. Dins Hommage à la mémoire de Marcel Bataillon (1895-1977): Collège de France, 17 février 1978 (París: Fondation Singer-Polignac, 1978), pp. 53-60.

1978e, “La noción de empresa y empresario desde los tiempos modernos a los contemporáneos”. Dins Alfonso Otazu (ed.), Dinero y crédito (siglos XVI al XIX) (Madrid: Moneda y Crédito, 1978), pp. 241-248. Aquest llibre recull els textos del Primer Coloquio Internacional de Historia Económica (Madrid-Villalba-Segovia, 21-23 de març de 1977).

1978f, “A propósito de dos obras recientes. Guerra de España y opinión internacional. En búsqueda de un método”. Historia 16, núm. 22 (febrer de 1978), pp. 124-133.

1978g, “Misère et révolution du XVIIIe au XXe siècle: réflexions sur le modèle labroussien. Revue d’Études Interdisciplinaires, t. 1, núm. 2 (primavera de 1978), pp. 149-171. És el text de la conferència Marc Bloch pronunciada el 4 de novembre de 1974 al Centre Interuniversitaire d’Études Européennes de Montreal.

1978h, “L’espai català del segle XIV al XVIII”. Annals de l’Institut d’Estudis Occitans, núm. 4 (1978), pp. 43-58. El text correspon a una conferència pronunciada el 1977 a Montpeller i fou escrit directament en català per Vilar.

1979a, “Sur la question nationale”. Dins Introduction à l’oeuvre théorique de Stalin (París: Éditions Nroman Bethune, 1979), “Collection Matérialisme Historique”, pp. 129-136. El llibre recull els estudis de Vilar, Desbrousses i Peloille.

1979b, “L’Espagne de Charles III”. Annales Historiques de la Révolution Française, núm. 238 (octubre-desembre de 1979), pp. 594-610.

1979c, “Assaig de definició de la matèria i de la recerca històrica”. Recerques, núm. 9 (1979), pp. 7-9. Traducció d’una part del curs que constituirà la part essencial del llibre Iniciación al vocabulario del análisis histórico (1980).

1979d, “Fets nacionals i estat espanyol avui” (entrevista a P. Vilar). Nous Horitzons, núm. 55 (juny de 1979), pp. 3-16. Entrevista feta durant les jornades sobre la guerra civil organitzades pel FIEHS els dies 19, 20 i 21 d’abril de 1979.

1979e, “Discurs de gràcies” (discurs per a l’envestiment doctor honoris causa, Universitat de Barcelona, 2 d’octubre de 1979). Dins Acte inaugural del curs 1979-1980: Joan Miró, Frederic Mompou i Pierre Vilar: doctors honoris causa (2 d’octubre de 1979) (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1979), pp. 71-79.

1980a, Iniciación al vocabulario del análisis histórico (Barcelona: Crítica, 1980), 311 pàgines. El llibre recull els següents treballs ja citats: 1978a, 1977f i 1979c. La part més extensa del llibre (pp. 15-200) la constitueix la traducció d’un curs universitari (policopiat) de Vilar que portava el títol del llibre i que inclou també el treball citat amb el núm. 1979c. El 1985 aparegué la versió italiana del llibre: La parole della storia. Introduzione al vocabulario dell’analisi storica (Roma: Riuniti, 1985).

1980b, “Intervención”. Dins Historiografía española contemporánea, X Coloquio del Centro de Investigaciones Hispánicas de la Universidad de Pau (Mèxic: Siglo XXI, 1980), pp. 139-145.

1980c, “Historia e historiografía de la Guerra Civil española. Algunas reflexiones metodológicas”. Dins Broué, Fraser i Vilar, Metodología històrica de la guerra y revolución española (Barcelona: Fontamara, 1982), pp. 73-104. Ponències del Coloquio Internacional sobre la Guerra Civil Española celebrat a Barcelona del 19 al 21 d’abril de 1979.

1980d. “En el meu record”. Dins el dossier “Jaume Vicens i Vives: una obra vigent”, L’Avenç, núm. 29 (1980), p. 525.

1980e, “Crise du marxisme?”. Dins Jean-Claude Delaunay (dir.), Actualité du marxisme. Actes du Colloque de Lille (26-28 avril 1980), vol. II, pp. 22-38 (París: Anthropos, 1982).

1981a, “Prefaci: Lettre a J. M. Muñoz i Pujol”. Dins J. M. Muñoz i Pujol, En Companys (València: Tres i Quatre, 1981).

1981b, Taula rodona amb Boisvert, Gil Novales, Halpern Pereira i Tengarrinha. Dins Georges Boisvert et alii. O liberalismo português no século XIX: livre cambismo/ proteccionismo: mesa redonda: condução e introdução de Artur Portela (Lisboa: Moraes, 1981), 55 pàgines.

1981c, “Manuel Tuñón de Lara: una vocación, una obra, un creador de encuentros”. Dins Estudios de historia de España: homenaje a Tuñón de Lara (3 toms) (Madrid: Universidad Internacional Menéndez Pelayo, 1981), t. I, pp. 1-5.

1982a, “Estat i nació en les consciències espanyoles: actualitat i història”. Dins Estat, nació i socialisme (1982), pp. 43-60. Traducció catalana d’Eulàlia Duran de la conferència donada a Venècia, dins del Congrés de l’Associació Internacional d’Hispanistes de 1980. Traducció castellana de Ferran Gallego a Hidalgos, amotinados y guerrilleros (1982), pp. 255-278.

1982b, “Quelques mots sur un témoigne”. Prefaci a R. Moral i Querol, Journal d’Exil, 1938-1945 (París: Eole, 1982). El pròleg no figura a la versió catalana original: Diari d’un exiliat. Fets viscuts (1936-1945) (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1979).

1982c, “Libéralisme politique et libéralisme économique dans l’Espagne du XIXe siècle”. Dins O liberalismo na Peninsula Ibérica na primera metade do século XIX(Lisboa: CEHCP i Sá da Costa, 1982), vol. II, pp. 1-22 (col·loqui organitzat pel Centro de Estudos de História Contemporânea Portuguesa, 1981).

1982d, “Introduction: le «fait catalan»”. Dins Histoire de la Catalogne, dirigida per Joaquim Nadal i Philippe Wolff (Tolosa: Privat, 1982). El 1983 es va publicar la versió catalana del llibre: Història de Catalunya (Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1983). La introducció va ser publicada com a article amb el títol “El «fet català»” a L’Avenç, núm. 61 (juny de 1983), pp. 13-27.

1982e, “Les transformations du XVIIIème siècle”, capítol 14 de l’obra citada a la referència anterior. Ocupa les pàgines 385-402 de la versió catalana.

1982f, Hidalgos, amotinados y guerrilleros. Pueblo y poderes en la historia de España (Barcelona: Crítica, 1982), 315 pàgines. Recull dels articles que porten la classificació següent: 1965c, 1966a, 1971b, 1972a i 1982a.

1982g, Une histoire en construction. Approche marxiste et problématiques conjoncturelles (París: Hautes Études, Gallimard i Seuil, 1982), 428 pàgines. És un recull d’articles ja publicats; tots, menys el que segueix (que no hem sabut datar), han estat ja enregistrats (núms. 1949a, 1953, 1956a, 1960a, 1960b, 1961a, 1961c, 1964b, 1965d, 1967b, 1969b, 1972b, 1973d, 1974a i 1975d).

1982h, Estat, nació, socialisme. Estudis sobre el cas espanyol (Barcelona: Curial, 1982). Recull dels treballs núms. 1975c i 1978a.

1982i, Prefaci a Hélène Desbrousses, Instituteurs et professeurs (Roubaix: EDIRES, 1982), pp. 7-11.

1982j (?), “De l’économie à l’histoire en passant par la société”. Bulletin de l’Association des Professeurs de Sciences Sociales dans l’Enseignement Secondaire, núm. 1, 7 pàgines. No hem aconseguit datar-lo. Aparegué reproduït dins Une histoire en construction. Approche marxiste et problématiques conjoncturelles (1982), i la traducció catalana, amb el títol de Les ciències sociales i l’ensenyament, ha aparegut a les Actes del Primer Sympòsium sobre l’ensenyament de les Ciències Socials (Vic: Estudis Universitaris de Vic, Escola Universitària de Mestres Balmes i Eumo, 1988), pp. 7-19. El text de Vilar va obrir el simposi.

1983a, “Procés històric i cultura catalana. Reflexions crítiques sobre la cultura catalana”. Conferència del 1982 publicada al recull del mateix títol (Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1983), pp. 9-51.

1983b, “Culture, Nation, Histoire”. Revista Internacional de los Estudios Vascos, t. XXVIII (juliol-desembre de 1983), pp. 253-260.

1983c, “Cultura individual i cultura nacional”. Dins Els valencians davant la qüestió nacional (València: Tres i Quatre, 1983), pp. 65-80. Traducció castellana dins Sobre 1936 y otros escritos (1987), pp. 67-75.

1983d, “Reflexions sobre el fonament del fet català”. Dins Els valencians davant la qüestió nacional (València: Tres i Quatre, 1983), pp. 167-206. Traducció castellana dins Sobre 1936 y otros escritos (1987), pp. 76-111.

1983e, “Autour de 1680: conjoncture générale et cas espagnol”. Dins La France d’Ancien Régime. Études réunies en l’honneur de Pierre Goubert (París: Société de Démographie Historique i Privat, 1984), pp. 695-702.

1983f, “Marx ante la historia de España”. Revolución Española, núm. 14 (març de 1983), pp. 5-18 (en l’edició francesa de la revista es pot trobar l’original francès). El text fou reproduït dins Sobre 1936 y otros escritos (1987).

1983g, “Lettre de P. Vilar. Clôture du Colloque”. Dins Colloque Marx (París, X, 1983).

1983h, “La querelle de l’histoire”. Clio (1983), pp. 22-29.

1983i, Economía, Derecho, Historia (Barcelona: Ariel, 1983). Recull dels treballs que corresponen a la numeració següent: 1964b, 1965d, 1967b, 1969b, 1972b, 1973d i 1975d.

1983j, Paraules de P. Vilar a l’exposició Catalunya en la España moderna: 1714-1983: exposición en el Centro Cultural de la Villa de Madrid: del 24 de mayo al 24 de junio de 1983 [direcció general i del catàleg: Josep M. Huguet i Neus Abbad] (Generalitat de Catalunya, 1983). Pp 8-10.

1984a, “El concepte de Països Catalans vist per un historiador”. Dins Els Països Catalans: un debat obert (València: Tres i Quatre, 1984), pp. 15-28. Traducció castellana dins Sobre 1936 y otros escritos (1987), pp. 113-123.

1984b, “Mouvement ouvrier espagnol et questions nationales: quelques réflexions préliminaires”. Mouvement Social, núm. 128 (juliol-setembre de 1984), pp. 7-15.

1984c, “Conclusiones”. Dins Congreso de Historia rural: siglos XV al XIX. Actas del Coloquio celebrado en Madrid, Segovia y Toledo del 13 al 16 de octubre de 1981 (Madrid: Casa de Velázquez i Universidad Complutense, 1984), pp. 851-870.

1984d, “Preámbulo”. Dins Obras de Stalin (Madrid: VOSA, 1984). El text transcriu les paraules pronunciades per Pierre Vilar en el Club Internacional de Premsa de Madrid el 17 de desembre de 1984, amb motiu de la presentació pública d’aquestes obres. El text ha estat reproduït a Sobre 1936 y otros escritos (1987), pp. 55-60.

1984e, “Estado, Nación, patria en Espaíia y en Francia, 1870-1914”. Estudios de His­toria Social, núms. 28-29 (1984), pp. 7-41. L’any següent n’aparegué una versió catalana a L’Espill núm. 20 (març de 1985), pp. 13-50, i una versió portuguesa a Ler História, núm. 4 (1985), pp. 89-125.

1985a, “Témoignage: un khâgneux des années vingt”. Dins Le Personnel de l’enseignement supérieur en France aux XIXe et XXe siècles (direcció de Christophe Charle et Regine Fetre) (París: CNRS, 1985), pp. 131-133.

1985b, “Réprésentations de la guerre et phases de la conjoncture historique dans l’Espagne du XIXe siècle”. Dins La bataille, l’armée, la gloire (col·loqui de Clermont­-Ferrand 1983), (Clermont-Ferrand: Assoc. des Public. de l’Université de Clermont, II, 1985), pp. 273-282.

1985c, “Le monde urbain dans la Catalogne des temps modernes”. Dins Primer Con­grés d’Història Moderna de Catalunya. Del 17 al 21 de desembre de 1984(Barce­lona: Universitat de Barcelona, 1984), vol. 1, pp. 421-434.

1985d, “In fine”. Conclusió al col·loqui de la Universitat París VII sobre moviments populars i consciència social (maig de 1984). Dins Mouvements populaires et conscience sociales (París: Maloine, 1985), pp. 753-758.

1985e, “Réflexions sur les années 20”. Dins Piero Gobetti e la Francia (Milà: Angeli, 1985), pp. 15-25.

1985f, “Pierre Vilar. Una vida vinculada a la història de Catalunya”. Entrevista realitzada per Zeneida Sardà. Serra d’Or (febrer de 1985), pp. 17-22.

1985g, “La figure de Fernand Braudel”. Revolution, núm. 302 (29 de novembre de 1985). Article necrològic.

1985h, “El Vallespir, el Rosselló i La Cerdanya: problemes de la frontera”.L’Avenç, núm. 86 (1985), pp. 38-41.

1985i, “La solitude du marxiste de fond”. Espace-temps, núm. 29 (1985), pp. 23-25.

1985j, “Coup d’oeil sur l’Espagne contemporaine et la recherche historique”. Dins Matériaux pour l’histoire de notre temps, 5 (Jornada del 18 de novembre de 1985: “L’Espagne vers l’Europe”) (1986), pp. 14-19.

1986a, “Introducción”. Dins Elena Odena, Escritos Políticos, vol. 1 (Madrid: VOSA, 1986). El text ha estar reproduït dins Sobre 1936 y otros escritos (1987), pp. 61-63.

1986b, “¿Quién le tiene miedo a Marx?”. Dins Román Reyes (ed.), Cien años después de Marx. Ciencia y marxismo, obra col·lectiva (Madrid: Akal, 1986), pp. 9-24. És la conferencia inaugural del Col·loqui Internacional sobre Marx celebrat a Madrid l’octubre de 1988. El lli­bre recull les comunicacions del col·loqui.

1986c, La guerre d’Espagne (París: PUF, 1986), “Que sais-je?”, núm. 2338. El mateix any apareix a Crítica la traducció catalana (d’Eulàlia Duran): La Guerra Civil Espanyola i la traducció castellana (de J. Martínez Gázquez): La Guerra Civil Española. També ha estar traduït a l’alemany (Wagenbach, 1986), italià (Lucarini, 1987) i portuguès (Paz e Terra, 1988).

1986d, Quelques pensées sur 1936. Dins Cinquantenari de la Guerra Civil Espanyola 1936-1986 (amb Broggi i Termes). Acte inaugural del curs 1986-1987 (Barcelona: Universitat de Barcelona, 1986), pp. 47-59. Ha estat traduït al castellà dins Sobre 1936 y otros escritos (1987), pp. 17-28.

1986e, “Un centenari. Una exposició. Un passat molt llarg”. Dins La Llotja i l’economia catalana. Del Consolat de Mar a la Cambra de Comerç. Exposició commemorativa del centenari de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona: 1896-1986 (Barcelona: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1986), pp. 15-26.

1986f, “Un médecin catalan devant le «constitucionalisme» de 1810”. Dins Homenaje a José Antonio Maravall (3 vols.) (Madrid: Centro de Investigaciones Sociológicas, 1986), vol. 3, pp. 465-478.

1987a, Sobre 1936 y otros escritos (Madrid: VOSA, 1987). Recull els treballs citats com a 1983c, 1983d, 1983f, 1984a, 1984d, 1986a i 1986d, i també altres d’inèdits. Es tracta de treballs molt curts: “Mensaje a la I Conferencia Antiimperialista” (enviat des de París i llegit en les sessions de la I Conferència Antiimperialista celebrada a Saragossa el desembre de 1979); “Mensaje al Homenaje a las víctimas del franquismo” (enviat al Míting-Festival en homenatge a les víctimes del franquisme celebrat al Temple de Debod de Madrid, els dies 27, 28 i 29 de setembre de 1986), pp. 29-33; “Intervención en el Parc de la Ciutadella de Barcelona” (realitzada el 4 d’abril de 1987, motiu dels actes de l’homenatge a les víctimes del franquisme i als lluitadors per la llibertat), pp. 35-36. El llibre comença amb la reproducció d’una entrevista realitzada per Manuel Blanco Chivite que havia estat publicada per La Gaceta del Norte, el 22 de desembre de 1985.

1987b, Pròleg a Jaume Codina. Els pagesos de Provençana (984-1807): societat i economia a l’Hospitalet pre-industrial (3 vols.) (Barcelona: Abadia de Montserrat, 1987), pp. 5-9.

1987c, “Hommage à Rafael Altamira. Quelques mots de Pierre Vilar”. Dins Estudios sobre Rafael Altamira (Alacant: Fundación Gil-Albert, 1987), pp. 425-431.

1987d, Pròleg del llibre d’Aron Cohen, El marquesado del Zenete, tierra de minas: transición al capitalismo y dinámica demográfica. 1870-1925 (Granada: Diputación Provincial de Granada, 1987).

1987e, Pròleg del llibre col·lectiu, La familia en la España mediterránea: siglos XV-­XIX (Barcelona: Crítica, 1987).

1987f, “Introducció”, a Historia de Catalunya (dirigida per P. Vilar), vol. I: Joan Maluquer de Motes, Prehistòria i Edat Antiga (fins al regle III) (Barcelona: Edicions 62, 1987), pp. 9-69.

1987g, Pròleg a Historia de Catalunya, vol. II: Josep M. Salrach, El procés de feudalització (s. III-XII) (Barcelona. Edicions 62, 1987), pp. 9-13.

1987h, Pròleg a Historia de Catalunya, vol. VI: Josep Termes, De la revolució de setembre a la fi de la Guerra Civil (1868-1939) (Barcelona. Edicions 62, 1987), pp. 9-13.

1987i, “París-Barcelona-París”, entrevista a Pierre Vilar. Kommune, núm. 7 (juliol de 1987), pp. 62-68.

1987j, “No es pot construir una democràcia sobre l’oblit”. Avui (2 d’abril de 1987). ­

1987k, “Podem fer la història d’un país sense simpatia?”. L’Avenç, núm. 100 (1987), pp. 6-13.

1988a, “Epílogo: A la memoria de Ricardo Fuente”. Dins Antonio Elorza, Luis Bagaría. El humor y la política (Barcelona: Anthropos, 1988), pp. 475-477.

1988b, “Recuerdos y reflexiones sobre el oficio de un historiador”. Manuscrits, núm. 7 (desembre de 1988), pp. 9-33. Traducció de Cristina Solé.

1988c, Pròleg a Història de Catalunya, vol. III: Carme Batlle, L’expansió baixmedieval (XIII-XV) (Barcelona: Edicions 62, 1988), pp. 9-14.

1988d, Pròleg a Història de Catalunya, vol. V: Josep Fontana, La fi de l’Antic Règim i la industrialització (Barcelona: Edicions 62, 1988), pp. 9-16.

1988e, “Rébellions paysannes, rébellions ouvrières, rébellion «nationale». Les cas de la Catalogne du XIXe siècle”. Dins Frederick Krantz (ed.), History from Below. Studies in Popular Protest and Popular Ideology in Honor of George Rudé(Montreal, Québec: Concordia University, 1988), pp. 321-338 de la versió francesa i pp. 319-342 de la versió anglesa.

1989a, “Presentation”. Dins Plages d’exil. Les camps de refugiés espagnols en France 1939 (París: Bibliothèque de Documentation Internationale Contemporaine i Centre Universitaire de Nanterre, 1989), pp. 11-16.

1989b, “Reflexions sobre la celebració d’un bicentenari”. L’Avenç, núm. 122 (gener de 1989), pp. 8-11. Traducció de Ferran Meler.

1989c, “La fondation de «La Pensée». Souvenir d’un historien”. La Pensée, núm. 270-271 (juliol-octubre de 1989), pp. 11-19.

1989d, “Ernest Labrousse et le savoir historique”. Annales Historiques de la Révolution Française (1989), pp. 109-121.

1989e, “Prefazione”. Dins Ernest Labrousse, Come nascono le rivoluzioni. Economia e politica nella Francia del XVIII e XIX secolo. A cura di Maria Cedronio(Torí: Bollati Boringhieri, 1989), pp. 9-29.

1989f, “Conferència inaugural”. Anuari Verdaguer 1988, vol. 3 (1989) (conté les Actes del Col·loqui sobre Verdaguer), pp. 9-14.

1989g, “Alguns mots sobre aquest volum i l’anunci d’una conclusió”.

1989h, “Pròleg”. Dins Història de Catalunya, vol. IV: Núria Sales, Els segles de la decadència (s. XVI-XVIII) (Barcelona: Edicions 62, 1988), pp. 9-15.

1990a, “Catalunya, avui”. Dins Història de Catalunya, vol. VIII (Barcelona: Edicions 62, 1988), pp. 9-33.

1990b, “Clôture”. Dins Les Français et la Guerre d’Espagne. Actes del col·loqui celebrat a Perpinyà del 28 al 30 de setembre de 1989. Llibre editat per Jean Sagnes y Sylvie Caucanas (Perpinyà: Centre de Recherches sur les problèmes de la frontière i Université de Perpignan, 1990).

1990c, “Què és la propietat?”, pròleg a Rosa Congost, Els propietaris i els altres(Vic: Eumo, 1990).

1990d, “Un programa para el estudio del regadío como elemento del modo de producción”. Dins les actes del col·loqui Agua y modos de producción, celebrat els dies 6, 7 i 8 d’abril de 1987 sota la direcció de M. Teresa Pérez Picazo.

1990e, “Pensar históricamente”. Conferència pronunciada a Àvila el 30 de juliol de 1987 i que va constituir la clausura dels cursos d’estiu de la Fundación Sánchez Albornoz (Àvila: Fundación Sánchez Albornoz).

1990f, Marina Cedronio, “Uno storico e la crisi del mondo moderno: a colloquio con Pierre Vilar” (entrevista). Studi Storici, núm. 2 (abril-juliol, 1990), pp 325-348.

1991, L’historiador i les guerres (Vic: Eumo, 1991), 111 pàgines. Recull de diversos treballs ja esmentats a 1978f, 1985e, 1986d, 1987i i 1983g, juntament amb el “Discurs de 1946 a Barcelona” (discurs pronunciat a la festa de final de curs de l’Institut Francès de Barcelona el 1946) i una presentació del conjunt de l’obra (pp. 7-12).

1992a, Pensar la historia (Mèxic: Instituto Mora, 1992), 124 pàgines. Introducció, traducció i notes de Norma de los Ríos. Recull d’escrits.

1992b, Reflexions d’un historiador (València: Universitat de València, 1992), 145 pàgines. Recull d’escrits.

1995a, “La mémoire vive des historiens” (entrevista amb P. Vilar). Dins Jean Boutier i Dominique Julia (dirs.), Passés recomposés (París: Autrement, 1995), pp. 264-293.

1995b, Pensar històricament.  Reflexions i records. Edició preparada i anotada per Rosa Congost (València: Edicions 3 i 4, 1995), 337 pàgines. Traducció castellana a Crítica (Barcelona: Crítica, 1997), 240 pàgines.

1996, “Carta de Pierre Vilar”. Dins Guerra napoleònica a Catalunya (1808-1814): estudis i documents, a cura de Maties Ramisa (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996), pp. 5-7.

1998, Marcia Mansor D’Alessio. Reflexões sobre o saber histórico. Pierre Vilar, Michel Vovelle, Madeleine Rebérioux (São Paulo: Fundação Editora da UNESP, 1998), 132 pàgines (entrevista).

2004, Memoria, historia e historiadores. Traducció i edició d’Arón Cohen (Granada i València: Universidad de Granada i Universitat de València, 2004), 179 pàgines.