1906 Pierre Vilar neix a Frontinhan (poble proper a Montpeller), “fill de mestre i mestra, nebot de mestra” i nét de viticultors

1912-1916 Cursa estudis primaris (“que començaren en anys de pau, finalitzaren enmig del gran drama de la guerra”)

1916-1924 Lycéen a Montpeller, viu una adolescència marcada per la Gran Guerra i les seves conseqüències (com la divisió entre pacifistes i nacionalistes exaltats o la Revolució russa)

1925-1929 Estudia a la prestigiosa École Normale Supérieure (ENS) com a membre d’una “generació intel·lectual” amb personalitats com Jean-Paul Sartre, Paul-Yves Nizan, Raymond Aron, Simone Weil, etc. Escull l’especialitat de geografia per tal d’obtenir “una millor comprensió del món contemporani”, amb Albert Demangeon com a mestre

1927 Realitza un primer viatge a Barcelona (setembre-octubre) per examinar-ne l’àrea industrial (recerca suggerida per Max Sorre), un contacte que dóna origen a la seva maîtrise (La vie industrielle dans la région de Barcelona -publicada el 1929-). Allí coneix Gonçal de Reparaz -fill-, Pau Vila o Pere Bosch-Gimpera. Ara bé, la insuficiència de la simple anàlisi dels factors geogràfics per comprendre el cas de Barcelona l’encaminen més fermament cap a la història

1930 Recent graduat, aconsegueix una beca a l’École des Hautes Études Hispaniques (amb seu a Madrid -la famosa Casa de Velázquez-). En aquesta època coneix Gabrielle Berrogain (1904-1976) -formada a l’École Nationale des Chartes i admesa a la Casa de Velázquez des de l’any anterior-

1931-1934 Viu la proclamació de la II República a Barcelona, ciutat on retroba Gabrielle -“Gaby”- (responsable d’una comissió de serveis a l’Arxiu de la Corona d’Aragó) amb qui es casa a les darreries de 1932. Pierre Vilar fa de professor de francès a l’Escola Normal de la Generalitat. A la mateixa Barcelona, el matrimoni és testimoni dels fets d’octubre de 1934

1935 Fruit del matrimoni Vilar neix Jean. En aquest any, publica un article a Annales d’Histoire Economique et Sociale

1936-1939 La guerra civil espanyola allunya els Vilar de Catalunya. Probablement, si no hagués esclatat el conflicte, hauria publicat una monografia regional i no la monumental obra posterior. En aquests anys, és destinat al lycéede Sens, edita textos de Marx sobre història d’Espanya, escriu ressenyes d’obres sobre històries d’aquest país i ajuda els republicans. El 1939 és un dels fundadors de La Pensée i col·labora amb Albert Soboul

1939-1945 A l’agost de 1939 és mobilitzat com a tinent (lieutenant) de l’exèrcit francès fins que cau presoner dels alemanys el 16 de juny de 1940. Des del juny del 40 i fins al maig del 45resta en captivitat en diferents camps d’oficials presoners (oflags) a Alemanya, Polònia i Àustria

1946 Retorna a l’Institut Francès de Barcelonafins 1948

1947 Publica la petita Histoire de l’Espagne -posteriorment traduïda a nombroses llengües- que, a pesar de la censurada franquista, és molt llegida. La segueixen “Le temps du Quichotte”(1956), “Le déclin catalan du bas Moyen-Âge. Hypothèses sur sa chronologie” (1959) -més endavant reunits en la compilació Crecimiento y desarrollo (1965)- i Le «Manual de la Companyia Nova» de Gibraltar, 1709-1723 (1962)

1951 Es converteix en director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études. En els anys anteriors i posteriors col·labora a les revistes Annales ESC, Revue Historique, Past and Present, etc. (un conjunt d’articles i ressenyes -molts dels quals reelaborats posteriorment- que palesen una preocupació constant pel nexe entre fets, mètodes i teoria)